Gener del 2007, gairebé 18 anys després de la reunificació de les dues alemanyes. A pesar que els trossos de mur escampats per la geografia de la ciutat, només serveixen com a reclam turístic i per tal que no es perdi la memòria d'allò que no ha de tornar a succeir, Berlin segueix essent una ciutat de dues fisonomies ben diferents. El sector oest és opulent, ple de museus, amb una gran oferta turítica i grans aparadors farcits de llums de neó. Potser la Postdamer Platz o el nou Reichstag, escenaris titànics de vidre i acer, siguin els indrets amb una càrrega simbòlica més fidedigne amb l'aspiració de modernitat de la nova Alemanya. En canvi, el cantó est, encara conserva l'aspecte sobri i decadent del funcionalisme socialista. L'Alexander Platz, sempre en obres, gris, geomètrica com un trencaclosques a mig acabar, és la viva imatge d'un afany per integrar-se a les noves corrents europees, però que mai no acaba de fructificar.
Molts dels anomenats wesis (nom amb què es coneixen els habitants del sector oest de Berlin) expliciten que estan cansats de pagar impostos abusius per mantenir una població de l'est acostumada a rebre ordres i menjar de la mà de l'amo que els dirigeix. Per altra costat, un nombre important d'ossis (nom amb què es coneixen els antics alemanys de l'est) viuen amb la nostàlgia d'un passat comunista que els hi assegurava un mínims per viure amb dignitat, malgrat que fossin obligats a ser un simple i degradant cargol de l'engranatge de l'Estat. Haver d'assumir que hom és un ciutadà de segona no deu de ser gens fàcil. L'atur està duent molts joves a prendre actituds radicals dins de moviments punk o neofeixista a barris com Prenzlauerberg o Pankow. Però l'Alemanya occidental tampoc no s'escapoleix dels problemes endèmics de les nostres societats modernes: el barri de Kreuzberg, amb una forta presència d'immigrants, sobretot d'origen turc, té l'index d'atur més gran de la ciutat.
La "East Side Gallery", un museu de grafits a l'aire lliure. 
Grafit a l'edifici okupat "Tacheles" que denuncia la situació social d' Alemanya o el cinquè centenari del descubriment d'Amèrica.
El Mur de Berlin a Bernauer Strasse.
Cases prefabricades okupades a prop de Bernauer Strasse. 
Mural a un edifici de l'Alexander Platz que transmet un dels pilars del comunisme de l'Europa de l'est: "el treball dignifica la persona". 
Fetitxes de l'antiga RDA a la Schonhauser Alle.
Paradeta de fetitxes de l'antiga RDA. El recent passat de Berlin és el reclam turístic més important de la ciutat.
Expressió d'art alternatiu a la Kastanien Alle, carrer del barri de Prenzlauerberg.
Edifici Okupat a la Kastanien Alle.
A pesar que la segona Guerra Mundial i l'Holocaust que van patir el poble hebreu en mans dels nazis ja queda lluny, el sentiment de culpabilitat de bona part del poble alemany provoca que hi hagi monuments i actes que ho recorden.
Noi punk a la Kastanien Alle, barri de Prenzlauerberg, antic sector est.
A Berlin encara existeixen metros amb l'atmosfera de la Guerra Freda.
La fredor de l'Alexander Platz
L'Alexander Platz des de la Torre de la TV. Aquesta plaça va significar durant molts anys el centre de Berlin Est. En aquesta s'hi pot observar a simple vista el funcionalisme socialista dels seus edificis.
La Postdamer Platz, el barri de la nova Berlin ple d'oficines de negocis i serveis moderns.
La llum del cel alemany entra per la cúpula de vidre i ilumina el parlament. Tot un símbol que pretén inspirar els dirigents de la nova Alemanya a fer una política justa i honesta.
La "East Side Gallery", un museu de grafits a l'aire lliure. 
Grafit a l'edifici okupat "Tacheles" que denuncia la situació social d' Alemanya o el cinquè centenari del descubriment d'Amèrica.
El Mur de Berlin a Bernauer Strasse.
Cases prefabricades okupades a prop de Bernauer Strasse. 
Mural a un edifici de l'Alexander Platz que transmet un dels pilars del comunisme de l'Europa de l'est: "el treball dignifica la persona". 
Fetitxes de l'antiga RDA a la Schonhauser Alle.
Paradeta de fetitxes de l'antiga RDA. El recent passat de Berlin és el reclam turístic més important de la ciutat.
Expressió d'art alternatiu a la Kastanien Alle, carrer del barri de Prenzlauerberg.
Edifici Okupat a la Kastanien Alle. 
A pesar que la segona Guerra Mundial i l'Holocaust que van patir el poble hebreu en mans dels nazis ja queda lluny, el sentiment de culpabilitat de bona part del poble alemany provoca que hi hagi monuments i actes que ho recorden. 
A Berlin encara existeixen metros amb l'atmosfera de la Guerra Freda.
La fredor de l'Alexander Platz
L'Alexander Platz des de la Torre de la TV. Aquesta plaça va significar durant molts anys el centre de Berlin Est. En aquesta s'hi pot observar a simple vista el funcionalisme socialista dels seus edificis.
La Postdamer Platz, el barri de la nova Berlin ple d'oficines de negocis i serveis moderns.
La llum del cel alemany entra per la cúpula de vidre i ilumina el parlament. Tot un símbol que pretén inspirar els dirigents de la nova Alemanya a fer una política justa i honesta.
Grafit a la East side gallery. Cantó est del mur.
Cantonada de Oranienburger Strasse amb Rosenthaler Strasse. Mitte (antic sector est)
Detall escultòric a l'església del Kaiser Wilhem I. Charlottenburg (antic sector oest)
Escultura de ferro vora l'edifici ocupat Tacheles. Mitte (antic sector de l'est).
Grafit a la "East side gallery" (antic sector oest)
Cúpula del Reichstag (antic sector oest)
L'Alexander Platz (antic sector est)
Maniquí al sostre d'un cafè al barri de Prenzlauerberg (antic sector est)
