PALESTINA, UNA NACIÓ SEGRESTADA (Març de 2007).

S'anomena palestins a tota aquella població àrab, tant cristiana com musulmana, que habitava els territoris entre el mediterrani i el riu Jordan en el període de l'ocupació britànica (1921-1948). Els seus origens identitaris no estan gens clars. Alguns científics especulen sobre la possibilitat que fossin descendents dels filisteus, aquella societat antiga situada més o menys en l'actual franja de Gaza i que va tenir com a personatge més conegut el gegant Goliath. D'altres es decanten més per una barreja de diferents pobles com mamelucs, turcs otomans, creuats, àrabs arribats en aquest territori al segle XII, etc. Com a conseqüència d'aquesta falta de fiabilitat en l'origen de la identitat nacional palestina, des dels sectors ultraortodoxos jueus s'intenta deslegitimar el dret d'una nació palestina sobre territoris d'Israel. Però si tenim en compte que les identitats no són una esència genètica sinó una construcció social (per suposat també la identitat hebrea que un dia es va haver d'inventar i recrear com a totes les altres identitats del món) perquè els palestins no haurien de sentir-se un grup nacional diferenciat de la resta de pobles del món? Per crear una identitat nacional només cal la voluntad d'un grup que es cregui diferent dels altres. En el llibre de "La Biblia desenterrada" de Israel Finkelstein i Neil Asher Silberman argumenten amb força dades arqueològiques, l'origen del poble jueu com una construcció social, producte de la barreja de pobladors de diferents identitats. Amb això no vull tampoc desprestigiar el dret del poble jueu a una nació hebrea, sinó situar-la en peu d'igualtat amb les aspiracions identitàries i territorials del poble palestí. Totes dues nacions estan condemnades a pactar.

En l'actualitat la població palestina està diseminada per arreu de l'Orient Mitjà. El 1948, any de la creació de l'estat d'Israel, molts palestins van emigrar davant la presió del govern hebreu per fer-se amb el territori que assenyala la Tora com a la seva terra promesa. Molts pobles van ser arrassats per complet. Segons dades de l'any 2000, uns 2 milions de palestins viuen a Jordània, uns 800.000 romanen a Cisjordania (territori comprés dins de l'autoritat palestina), 750.000 a la Franja de Gaza (territori nacional palestí), 750.000 a la mateixa Israel, 400.000 al Líban i 150.00 a Síria a part d'altres palestins repartits per la resta de geografia del món.

Mausoleu provisional en honor a l'antic líder d'Al Fatah Yaser Arafat.

Ciutadà de Ramallah amb una postal on s'observa un líder de Hamas.

Pòster d'un màrtir palestí caigut en combat a Ramallah.

Soldats palestins fent una desfilada pels carrers de Ramallah.

Grafit a la ciutat palestina de Ramallah.

Torre de control al pas fronterer de Kalandya, vora la ciutat de Ramallah.

Tot esperant que obrin el check point de Kalandya.

Check Point entre els barris palestí i jueu de la ciutat d'Hebron. Els palestins creuen aquest punt cada divendres per assistir a l'oració a la mezquita d'Ibrahim.

Palestins tornant de la mezquita d'Ibrahim que es troba al barri jueu d'Hebron, punt de conflicte entre ambdós grups socials.

Soldat fronterer entre els barris palestí i jueu d'Hebron.

Punt fronterer entre el barri jueu i palestí d'Hebron.

Nens i joves d'Hebron nascuts en l'ambient de la Intifada.

Mur de Beit Lehem.

Grafits de l'asociació artística "face to face project" al cantó Palestí del mur de Beit lehem.

Edifici palestí rodejat pel mur per tres costats.

Check Point de Beit lehem.

Escrit reivindicatiu per l'alliberament de Palestina en un sherout àrab entre Beit lehem i

Jerusalem.